Cultura

La força del feminisme

Glòria Sabaté guanya el 24è premi Nèstor Luján de novel·la històrica

El premi de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros, que homenatja Nèstor Luján ja ha arribat a les 24 edicions i, aquest any, inclou finalista.

La guanyadora ha estat Glòria Sabaté amb la novel·la El vel de la deessa, que publica Columna. L’obra està ambientada a Barcelona just després de la Setmana Tràgica i el protagonisme és de les dones. “Sabaté mostra el poder femení, tant des del punt de vista dels personatges com de la matèria que toca, i ja sabem que avui dia això és un valor afegit”, declara l’editora Glòria Gasch.

Glòria Sabaté, doctora en filologia i experta en literatura medieval, va debutar en novel·la el 2016 amb La filla de Lilith. “M’agraden els moments històrics en què hi ha canvis socials, espirituals, ideològics... i mostrar com les dones hi participen”, explica l’autora.

A El vel de la deessa hi ha personatges de ficció, com ara la Mariona (“a qui l’accés a la cultura li canviarà la vida”) i el Joan Anton, professor universitari i alter ego de l’autora. “A través d’ell he volgut reivindicar el català a la universitat.” I també tot de personatges reals com ara Ángeles López de Ayala. “He volgut ajudar a entendre el naixement del feminisme i l’esclat posterior”, explica Sabaté, que ho combina amb la francmaçoneria, l’espiritisme i “l’educació que volia una societat més justa, després que la industrialització la trenqués en capes socials”.

No hi podia faltar un misteri, en la trama. “Està relacionat amb la bibliofília, perquè soc una enamorada dels llibres”, detalla. I encara hi ha un tema més: “M’interessa el diàleg entre el modernisme i l’època medieval, perquè encara ara vivim dels mites.”

El finalista, una figura no sempre prevista, és Josep Lorman, amb Atlàntic (Columna). Es tracta d’una trama de fons dickensià al voltant del tràfic d’esclaus, protagonitzada per un jove de l’ètnia fang, un grumet mataroní i un oficial de la Royal Navy. El lector visita escenaris de la costa occidental d’Àfrica, Londres, Mataró i una plantació de l’estat de Louisiana, tot ambientat entre el 1842 i el 1848. Una història d’amistat, amor i llibertat d’inspiració clàssica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI AMORÓS (JA)
NINOTAIRE I REALITZADOR DE CINEMA D'ANIMACIÓ

“Els límits de l’humor són en el sentit comú”

barcelona

El violí sense etiqueta

sant feliu de Guíxols

L’arrel mediterrània

BARCELONA

La primera edició del Girona Music Festival s’ajorna fins l’any vinent

girona

El Vinyoli més nu, a examen

SANTA COLOMA DE FARNERS

L’ampliació de l’Arqueològic de Banyoles, a concurs

banyoles

Un vespre amb Marc Ros i Martí Gironell

televisió

Albert Pla farà una sèrie sobre els Borbons

obituari

Mor de Covid-19 el cantant i actor Trini López