Cultura

S.GARCÍA I T. GABARRE

PRESIDENT I INTEGRANT DEL GRUP DE DONES DE L’ASSOCIACIÓ CARABUTSÍ

“Hem descobert que moltes dones gitanes van anar a fer les Amèriques”

Les dones d’aquesta entitat cultural gitana del Raval treballen en un projecte de recuperació de la memòria històrica que els ha fet mereixedors del premi Ciutat de Barcelona de Cultura Popular

Què és Carabutsí?
[Sam García] És una paraula gitanocatalana que fem servir quan una cosa ens agrada molt. Normalment amb un menjar que és molt bo. La vam triar com a nom per a l’associació perquè creiem que és una cosa bona.
Es dediquen a recollir la memòria del poble gitano?
[Talita Gabarre] Sí, dels gitanos catalans. Hem parlat amb moltes famílies del barri del Raval perquè havíem trobat que no hi havia res de la nostra història.
Com se’ls va acudir la idea?
[T.G] Primer vam pensar de fer un projecte amb nens, però ràpidament vam pensar en la gent gran, que tenia moltes coses per explicar. El projecte ha despertat molt d’interès entre els gitanos i poques cases ens han dit que no. Tenim una llista de gent que espera que anem a parlar amb ells. Hem aplegat fotos, vídeos, cassets...
Per què és tan desconegut el col·lectiu gitano del Raval?
[S.G.] Dels gitanos, la majoria del que hi ha escrit són coses dolentes, decrets de reis que els volen expulsar perquè diuen que són uns robagallines. El cert és que nosaltres sempre hem conviscut aquí amb els paios i no hem tingut mai cap problema, al contrari, hem sigut germans i ens hem fet favors. Volíem reivindicar que fa molts anys que som aquí i que les noves generacions puguin veure d’on venim.
Què han descobert?
[T.G.] Moltes coses. Els gitanos fa més de 300 anys que som al Raval. Hem trobat històries desconegudes, com ara que moltes dones gitanes van deixar marits i fills aquí i van anar a fer les Amèriques soles amb vint anys. Eren dones valentes que marxaven a treballar per poder mantenir les seves famílies.
El projecte el fan un grup de dones, és una forma d’apoderament de les gitanes?
[T.G.] Sí, de fet sempre s’ha pensat que les dones gitanes estaven recloses a les seves llars, però el cert és que tenien molt de poder dintre de les famílies. Ara som un grup de dones gitanes que les volem valorar.
Què faran amb tota la informació que han recopilat?
[T.G.] Estem fent un arxiu digital on pengem tota la informació perquè la gent la vegi. [S.G.] Ens trobàvem que cada cop que es moria un gitano o una gitana gran es perdia tota la seva història. Ara treballem perquè la memòria no es perdi i ho fem de forma molt meticulosa amb l’ajut del CSIC perquè nosaltres no som investigadors i n’hem anat aprenent de mica en mica. Alimentar tot l’arxiu és molta feina i estem amb totes les noies treballant per esbrinar qui surt a cada foto i poder-ho documentar.
A la cultura gitana la gent gran té molta importància?
[S.G.] Per nosaltres les persones grans són referents que han intentat cuidar la comunitat i que volen el millor per a nosaltres. Per això els respectem al màxim i encara que de vegades no tinguem el mateix pensament escoltem els seus consells. Amb aquest projecte volem fer un homenatge a la nostra gent gran que s’hi ha abocat explicant-nos les seves històries.
El projecte anirà més enllà?
[S.G.] Sí, el districte ofereix uns espais públics i vam presentar un projecte per fer el primer ecomuseu urbà dels gitanos de Barcelona. Hem aconseguit un local. Està a sota mateix del Mural de la Rumba Catalana que hi ha al carrer de la Cera. De fet, l’associació va començar amb un projecte de rutes guiades de la rumba catalana.
La rumba és la part més atraient de la cultura gitana?
[S.G.] Sí, nosaltres a partir de la rumba aprofitem per explicar altres aspectes dels gitanos. Ara des de l’ecomuseu oferirem tres rutes per parlar de diferents temes de la nostra cultura. També farem xerrades i ho ambientarem amb fotos i objectes antics, pantalles amb tota la informació que hem aplegat a la recerca. I hi volem afegir un Escape Room sobre els gitanos i la rumba catalana.
Tenen data per inaugurar?
[S.G.] Ens han dit que a l’abril ens donaran les claus i el local estarà preparat per entrar-hi. Faltaran els continguts. Al maig ja podria estar a punt.
Què ha representat el premi Ciutat de Barcelona?
[T.G.] Ha sigut una injecció d’optimisme perquè no ens ho esperàvem. [S.G.] Ens diuen que hem fet una bona feina. La veritat és que hem tingut molta ajuda de gent que ens ha assessorat i sobretot la feina de les noies que s’han cregut el projecte i s’han apoderat. Ara la idea seria poder replicar la feina a altres barris i municipis amb un llegat gitano encara desconegut. Volem que a aquest arxiu hi puguin participar tots els gitanos catalans i donar eines a altres joves que puguin anar alimentant l’arxiu perquè sigui de tots i per parlar de la cultura gitana i trencar estereotips negatius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rosalía publica ‘TKN’, nova cançó i videoclip amb el raper Travis Scott

barcelona
DAURA MANGARA
CANTANT I COMPOSITOR BANYOLÍ D’ORIGEN GAMBIÀ, DEBUTARÀ AVIAT AMB EL DISC ‘POESIA PER BANDITS’

“El racisme és com un vell amic que no falla mai: sempre et puteja”

Kumbara posa la primera llavor d’un nou so, entre llatí, jamaicà i electrònic

girona
Ferran Garcia Sevilla
ARTISTA

“Art és ja un terme banal”

barcelona

Els CaixaForum reobriran l’1 de juny i el Macba, el dia 3

barcelona

La Cantada d’Havaneres de Calella tampoc es farà aquest any

PALAFRUGELL

Neix un web per agrupar iniciatives culturals

Girona

La literatura dels PPCC

Barcelona
LA MÚSICA

Jarabe de Palo torna amb valentia